Rebentades ia les artèries i posat el collage
A disposició del general,
L'home és un pastor de rèptils que s'han acomiadat
De l'amant cobdiciosa, caiguts els estris
I la treva del paracaigudes no té sintaxi alguna
A diferència dels pèls del teu cony,
i un altre poeta.
¡Puta la Gueva!
El espanyolet model va perdent contes
I és gairebé l'hora de rebentar
Com merda,
Serà millor avisar-lo que no hi ha recompensa
Ni cúmul de plaers interrelacionats orgiásticamente,
Del temptador cul
o serà la temptació del idiota místic
un tros de peiot?
O serà Pipi Calzaslargas nua, per ell?
¡Puta la Gueva!
Rebentada la praxi de l'etern retorn,
Heraclits demografics
És hora del passatger present o del manipulable record!
Que llangueixi de pel·lícules pornogràfiques
I recuperi cossos sense combregar,
És hora de deixar-se anar i sentir el vertigen!
Que surtin de la cova dels que no saben de vestimentes ni propietats però defensen el que és seu!
Que denotin saviesa els que no són iguals!
Que rebentin els sistemes que promouen idees ancianes!
¡Puta, mierda la Gueva!
Rebentades les pistoles ressuscitades
Ahir durant el casament de l'infant,
És l'hora de la síncope de mentides i de falses paraules
Suscitades per la presó del llenguatge
I l'oprobi de l'amic, del vell
Per què pensar que res postmortem és més probable que ens creixin quaranta banyes majestuoses
o altres hipòtesis absurdes?
És que heu conegut res, del interior?
O manegeu el concepte per què és necessari?
Llavors de què pressumiu?
Em pleno i em buido,
No em susciteu dubtes, esforç i transgressions,
simfonies meves.
I Aquesta nit que no sopereu, la gràcia que us fa, pensadors llaminers assegurances de la ciència com del vostre afalac i demència!
A prendre pel cul, a coronar intuïcions i idolatrar als còmics!
La nostra tragèdia no és la vostra tragèdia ni la meva, recordeu-ho!
Viva la uevà!
No hay comentarios:
Publicar un comentario