Les Serps Enrocades

Arribarem abans que es faci de dia, com cada matí, Entre rosers imitats per la llum de la naturalesa, esplendors denstellasts tan dolços i empetitits, tristament, com si no hagués passat entre nosaltres la força de cap riu vital, ni cap aquedotto, dos enamorats que el dia abans van tornar del cinema, i amb paraules sublims van entonar l'himne d'eros, sent mes joves, mes Aristofantics que els manantials Atenos , que l'arcàngel del Creat, Sifon, mentre els nens juguen en les fleques, cagats, i ens arrosseguen amb les seves cordes. Les creences de la nostra Religió, les paraules del profeta primigeni: Satyagrasha, Non Violenza, pis i forza, antisemitismes plàcids que van trobar el seu dinamisme macabre, Cruels confettis de l'adolescència consumida, expressionisme infinit, clarobscurs d' altres, Descomptes materns del Sublim Astre sacerdot de la cultura Occidental, Jesucrist, precaucions per a grups d'amics que varen trobar les seues nostàlgies, que van tallar les seues cames, els seus preservatius i es van enroscar a la Bellesa de l'incognoscible per créixer a cops d'Amor, a patades. Quan creixem, sonem, i quan ens besem, les paraules divines convergeixen al etern, al Gratuït, Jehová, passió de tots els nostres Sentiments entendrits que la Deessa Juno, afavoreix als nobles sants, despres del mati. Els poemes, els anatemes perduts, el No-TAO, aquells records que no vam entendre, fracturats i propedèutics de la seva harmonia, allò que mai ens van dir, insults infinits, càbales perdudes, llimbs filosòfics, jocs Àrabs, tot era El Absolut que formàvem, lirismes Que el home concilia trenta mil vegades al dia, pero no pot, aquells amics perduts, duríssimes però boniques imatges que ens mana el sublim, Jesucrist, al nostre llit de mort.